nonell ho he trobat! se m'a acudit com fer el programa

NONELL:

Ja saps de què et parlo, imaginat un programa tipo això:

primer: nre és el nre de "puntets" que volem combinar, ordre és lo gran que són els grups que volem fer.

segon: el nombre de fletxes grans, (recorda el "mètode quer" xD) és nre-ordre+1, com que em sembla que amb les fletxes petites tbé passa seria millor fer que nre= nre+1 al principi de tot; i comptador és el nombre de cops que s'ha de repetir function

tercer: si no s'enten parlem demà xD

Código:

dhñlkfadhfa
dsahjkfp
sdoiafñs

Function(df,dfe,gfe,ge)
--If comptador <> nre-ordre+1 then
---comptador = comptador -1
---call function
--End if

(que vagi comptant, encara no ho he pensat com: segurament que comenci sent una variable i que [comptador = 3]es sumi a ella mateixa tants cops, [comptador = 2]que després se sumi a ella mateixa més ella mateixa, [comptador=1] Adivina cómo sigue la serie y gana un politono gratis . etc)

Código:

End function

Msgbox resultat

EDIT: Sí, és un sistema de dos graus de llibertat

Entenc que fa el programa però no entenc que vols fer tu i si li sumem que no veig la resta de codi no et puc ajudar... serà per això que només ho enten el nonell?

Per cert, si tota la funció és només un condicional, no seria millor fer-ho amb un bucle (diga-li "do while", "for", etc...)

uala es viu....


bueno... no se, ara stik amb filo i em costa una mica entedreo... dema m'ho expliques al cole i desxifrem la funcio...


(si, el codi no esta en binari, que es facil, sino que esta en unitari, i costa una mica desxifrar-lo...)

tens raó, està en unitari: és una pantalla blanca.

No es pot fer un bucle pk el que busques és a partir de... et poso un exemple i ho entendràs millo.

EXEMPLE
n=2
m=3

Código:

· a
·· a_1
· b
·· b_1
· c
·· c_1

EX2
n=4
m=2

Código:

· a
·· a_1
··· a_1_1
···· a_1_1_1
· b
·· b_1
··· b_1_1
···· b_1_1_1

Si vols que a cada "subapartat" et faci un bucle, però no tens un determinat nombre de subapartats, necessites que "es creiï" un nombre variable de bucles subordinats. És evident que podries programar fins a 5 subdivisions i amb condicionals donar marge entre 1 i 5 subapartats, però no és rendible.

Per tant, se m'ha acudit que cridant una funció que es cridi a ella mateixa cert nombre de vegades és com tenir un bucle dintre d'un altre cert nombre de cops. Per si encara no m'he explicat: com la relació multiplicació - suma, la potència - multiplicació, això és com anar picant a la calculadora n vegades el boto de X^X', o sigui elevar l'exponent de lexp de l'ex de l'ex...de ... de X; si el bucle equival a potència, aquest "programa" equival a l'exponent de l'exp...

La resta del codi és ficar dins la funció un petit bucle que sumi el que vull



encara no sé si funcionaria...

tinc la sensacio que te llegit i se m'ha quedat la ment en blanc... vaig a rellegirme el post i edito, vale?



vale, apart que cridar una funcio a si mateixa necesites condicionals per no entrar en un bucle infinit, amb lo que acabas utilitzant-los igual, i també que sempre pots crear una taula que et vagi guardan els resultats i anar generan combinacions limitades i aleatories.... bueno, això seria per trobar el total, pero no la formula...

si, és clar, però un cop tens fet el programa pots veure molt millor quines operacions fas (sumatoris, factorials, ... ) i entre quins límits. bwa, no son les 11 po mestic caient delason... bna nit