Ego-vacances (eh nonell... xD)

"Ara en serio, io ahir pensava que ja m'agradaria fer vacances de mi mateix algun dia... no heu pensat mai k fins el dia que us moriu (no valen cirugies estetiques, james bondos...) tindreu la mateixa cara, o almenys la mateixa alçada, si fa no fa, us direu igual, tindreu els mateixos records, les mateixes manies, us odiareu (si us odieu) per les mateixes minúcies...

quan vols no voler una cosa, és pk no et controles, llavors què ens controla?? vale que sartre (us ho cregueu o no a mi tbe se mavia acudit [no decidir és decidir no decidir]) te una tesi implacble contra el determinisme, però sk al cap i a la fi tenim unes mateixes condicions que ens obren unes llibertats NOMÉS dintre aquells camps, o dintre la nostra categoria d'animal... bé, és evident k si li dic al toni segur k o bé hi ha algú que ja ho hagi dit, o refusa la conclusió, po bwno...

ah, i una altra cosa, pels dualistes, potser aquest que vol no voler , qui vol no desitjar, per exemple, seria l'ànima, i qui desitja seria o correspondria al cos no? una simple relació."

Jo tinc una opinió que no sé si clasificarla com determinista o mig-determinista (si, encara que sembli imposible a laes clases del Toni, no només existeixen els extrems) a més crec que no sóc l'únic que la defens (eh Nonell?)

Bé, aquí va.

Que ens porta/condueix a dur a terme una acció?
La resposta que jo donaria com a vàlida seria que hi ha una serie de factors que quan es compleixen (per simplificar-ho, sistema binari) resulten en una acció determinada.

Aquests factors bé poden ser tant factors psíquics com factors físics (suposant que la psíquica no sigui física també, una altre gran qüestió a resoldre).
Llavors la teva voluntat de fer una acció, ve determinada per una serie de factors, i quan un seguit de factors determinats es compleixen, nosaltres obtenim la voluntat de fer X acció, però lalvors ve a la manet la pregunta de:

"No hi ha factors imposats per a nosaltres mateixos?"

Evidentment, tu sempre pots elegir però com tots sabem, l'activitat cerebral és també una acció (és la única posició que podem defensar amb la ment humana sense possibilitats d'abstreure's més que dintre dels límits de l'imaginació humana).

Llavors, també hi ha uns factors que determinen si l'acció de pensar X cosa es dur a terme o no, i llavors comença el bucle dels origens que ens porta a la pregunta estrella "L'origen del món" (Pregunta la qual una ment humana no pot arribar ni a plantejar-se ja que no tenim la capacitat d'abstreure la nostra ment més allà dels límits de la nostre experiència.)

Per si no us heu adonat, sóc 100% reduccionista i si, crec que l'activiata cerebra (o l'activitat anímica, com volgeu) es pot reduir a lleis de la física.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

(Considereu això com un nou missatge)

No creieu que és impossible resoldre preguntes com l'origen del món?

La gent normalment quan es planteja aquesta pregunta a fons, acaba traient (quasi sempre) la mateixa conclusió:

"Hi ha alguna cosa que no té origen."

La causa per la qual la gent treu aquesta conclusió és perque la seva ment no dona per a més que abstreure el concepte "creació" i trobar una resposta a partir de el concepte "creció", no es poden imaginar un altre concepte, no podem imaginar un altre procés ja que no tenim cap experiència de referencia, not enim cap impressió del nou concepte cap el qual podriem enfocar la questió.

Potser no m'explico... Posaré un exemple

Intenteu imaginar-vos un color nou, un color que no hagi estat vist mai... no podeu, es imposible; no tenim suficient capacitat d'abstracció com per arribar a fer això, normalment la gent quan raona i pensa sobre grasn enigmes, ho intenta fer dintre dels límits de la abstaracció humana, i evidentment no torbem cap resposta ja que el nostre cervell funciona base d'impressions i estic casi 100% segur que hi ha un munt d'impressions que no hem rebut encara.

Salut!

si escriviu tant, la gent no ho llegira kom jo, k no e llegit un penis

cuan tingui temps et contesto, que no ho havia vist