Fotu del millet cowboy!

Jo crec que la felicitat no existeix perquè no es pot definir.

la felicitat és l'unic objectiu que té l'home que vol per ella mateixa. Si et vols compra el gta IV, es per jugar-hi i per satisferte, i per tant per ser feliç (més o menys...)

Nonell, si et dic que jo sóc feliç, i ja saps k li foto mol a la closca, què em diries?? i no et menteixo la veritat.

Per cert, inalcansable?¿? inassolible, per exemple... (alcanses el ketchup?? no em sona be ho sento xD)

chucky.. io crec que tu pots ser felis, pero mai podras "assolir" la felicitat.. son coses diferents..

per exemplificato, ser feliç es cuan la x tendeix a infinit, i la felicitat es l'infit..

o que sempre et quedara una meitat per arribar a ser feliç, podras acostarte molt, però mai arribaras al maxim

Nonell escribió:

chucky.. io crec que tu pots ser felis, pero mai podras "assolir" la felicitat.. son coses diferents..

per exemplificato, ser feliç es cuan la x tendeix a infinit, i la felicitat es l'infit..

o que sempre et quedara una meitat per arribar a ser feliç, podras acostarte molt, però mai arribaras al maxim

Jo crec que no, nonell, la felicitat creiem que és l'objectiu a l'horitzó, però en realitat, a la pràctica, es troba pel camí a sota d'una pedra.

Nonell escribió:

chucky.. io crec que tu pots ser felis, pero mai podras "assolir" la felicitat.. son coses diferents..

per exemplificato, ser feliç es cuan la x tendeix a infinit, i la felicitat es l'infit..

o que sempre et quedara una meitat per arribar a ser feliç, podras acostarte molt, però mai arribaras al maxim

Llavors la qüestio no es ser feliç o no ser-ho, sino quin grau de felicitat tinc? perque llavors segons tu la felicitat va aumentant i disminuint, i quan el nivell de felçitat es menys de 0, parlem de tristesa... realment l'estat anímic de les persones es pot resumir amb una gràfica?

mmm, no és una dada mesurable, no pk no s'hagin inventat aparells, sinó pk pot dependre, no només es felicitat, jo ara estic nerviós pk no sé si tinc un examen x dma po continuo sent feliç... vale, la felicitat no és el mateix k estar content o no, k es mes momentani... bwno, a vere...

se m'acut k el total no és la simple suma de les parts, la felicitat no és només motius per estar feliç - els que et fan patir, sinó k tot depèn de la importancia que hi donis... llavors, podries di nonell, que si restem 1 -10000 dona negatiu, és a dir, tinc 1000 habintants al travian - se m'ha mort el pare dona negatiu és clar, però nosaltres (en una situació no tant extrema) podem donar més importància a uns motius que a altres, i potser al matí estem malament, però després reflexionem i acabem millor, i tenim els mateixos motius amb la mateixa aparent importància... tu creus que una simple cançó et pugui aixecar l'ànim és mesurable? o és que canvia els percentatges?

Bé, ho acceptem, anem canviant els percentatges al llarg del dia... A veure, si se't mor el pare (exagerar ajuda) tens -1000 punts, però llavors, al dia següent, ja no t'afecta tant i tens -999,9998 punts per part de la seva mort de felicitat?? i al cap de tres anys ja no et pesa? o depèn de les persones?

Si t'he de ser sincer, aquest atac no em convenç gaire, però a veure, contesta'm a això: Quan creus que ets "l'home més feliç del món", realment ets més feliç que quan tot et va bé?? Vull dir, quan et toca la loteria, no penses que ja no pots ser més feliç? Però en canvi, després t'adones que pots ajudar molta gent amb això, i que si no ho fas es una mica egoista... però i si ho fas, seràs més feliç que el moment en què creus que ets l'home més feliç, no? o en aquell moment precís si que seràs moolt feliç, perquè no penses en res més? Com que no és possible no pensar en res més, arribo a la conclusió:

L'ignorant absolut és el feliç complet, pk no hi ha cap factor que inflingeixi en el seu estat d'ànim (merda, llavors cap que tpok no n'hi ha cap que el faci feliç... anem malament,jordi) Bé, posem per cas que aquest és el nen petit que encara només pot tenir en compte o abarcar un pensament alhora i per tant deixar-se influir per la seva positivitat/negativitat... si és feliç perquè pensa en un factor positiu, no ha assolit la felicitat?

Potser posar per exemple un nen petit és jugar brut, però i un hindú quan arriba al seu nirvana (que no ens enganyem, és un camí per trobar la felicitat com els estoics, que deien molt neutre molt neutre però no podien posar-se contents quan ja creien que havien aconseguit la neutralitat...) o io que sé, per no atacar els "neutralistes", algú que sí que busqui la felicitat, un budista que mediti i aconsegueixi anular els factors negatius, no pot ser feliç total, com un nen petit? I sí, jordi, sí que podem no tenir en compte el negatiu, en mates no, però aquí si, ho sento. Això és el que crec.

Perdoneu per haver ocupat tres pàgines del fòrum, demà et dono 1 punt de felicitat si has arribat fins al final xD

Razlo escribió:

L'ignorant absolut és el feliç complet, pk no hi ha cap factor que inflingeixi en el seu estat d'ànim

Exacte, d'aquest estat se'n diu ataràxia o nirvana, sols que les filosofies que les promulguen no ho fan a través de la ignorància... és tot un misteri.

primera.. no magrada que em diguin jordi xDDD

i ara... io crec que si que es una dada mesurable.. pero no tenim unitats per mesurar-la, ja que l'equacio per obtenir la dada tindria infinits ( o tendiria a tenir infinits) arguments, que la podrien variar molt o poc, depenent de l'argument. En el teu exemple d'examen, contestam aixo: ¿no series mes feliç en aquell moment si avui no haguessis tingut l'examen d''educa? es evident que el grau de felicitat variaria poc, pero es com si li sumesis 0⁺.

llavors, fiquem com dius tu la felicitat a partir de 0 (i que mai puguis ser 0, o sigui, ni feliç ni infeliç). Si s'et mor el pare, l'apartat desgracies de la equacio felicitat obté un valor negatiu alt en aquell moment, cosa que et crea una felicitat negativa, es a dir, infelicitat. Però si en un altre moment, tot i tenir recent la mort del pare, hi ha un altre factor que obté un valor alt, es possible que siguis feliç, pero no ho serass tant com si hi haguès agut aquest factor que et fa feliç i no set haguès mort el pare.

Mes o menys, clasificaria la felicitat en felicitat instantania, es a dir, donant-li un valor a cada part i mirant la felicitat en aquell instant, i la mitjana, que es una mitjana com qualsevol altre... Per tant, que una persona al llarg de la seva vida sempre es mante a un nivell constant de felicitat, tot i que en cada instant la seva felicitat pugui variar en grans valors.

sobre lu que dius.. el valor de la mort del pare al principi adquireix un valor negatiu alt, pero va canviant al llarg del temps, es a dir, res no es fixe, i si ara et consideres molt feliç, sera perque els teus valors son molt alts, pero en qualsevol moment poden canviar, i ser encara mes alts o mes baixos, de manera que la felicitat instantania et variaria.

Llavors, l'ignorant absolut, es una persona en que la seva felicitat te molts menys factors que la felicitat d'altre gent, pero no te perque ser mes feliç, perque també hi ha factors, que no tenen a veure amb el coneixement que l'afecten. Probablement tingui la felicitat mitjana superior a la gent amb curiositat. Afirmant aixó, les persones que arriben al estat nirvana o neutralitat, serien unes persones que han aconseguit eliminar el 99.99999999999999999999999999999999% dels arguments de la equació de la felicitat, i per tant, aquest 0,00000000000000000000000000000001% (exactament el que falta per completar-ho xD) es el que els influeix en la felicitat instantania, pero la seva mitjana es de 0.

Aqui, l'èsser humà normal (o sigui sense arribar a l'estat nirvana, encara que no se si els de l'estat nirvana ho saben, ja os ho dire quan hi arribi xD) no pot imaginar-se un estat en el que no estigui ni feliç ni infeliç, estem masa limitats.

Espero averme explicat prou be, pero com que no tinc l'habilitat de regalar punts de felicitat com el chucky, espero que això us hagi fet reflexionar sobre la vostra equació de la felicitat, i que decidiu per vosaltres mateixos, si aquest text us ha afectat en algo en la felicitat instantania.


PD: Això es com una discussio entre un reduccionista (realitat mes complexa s'explica des de la realitat mes simple, es a dir, la felicitat des d'una equació), jo, i un emergentista (hi ha altres realitats que expliquen la felicitat, no només una equació), el chucky.

jjajajja i k passa si jo em considero més aviat un dualista?¿? xDD

A part que proposo que l'helena mogui aquest tema a èxtasi, continuarem la conversa jeje:

jordi (xD) escribió:

pero no tenim unitats per mesurar-la, ja que l'equacio per obtenir la dada tindria infinits ( o tendiria a tenir infinits) arguments, que la podrien variar molt o poc, depenent de l'argument

parla amb un economista i els "arguments" que t'explicarà t'asseguro que et semblaran infinits, en realitat la nostra vida no és tant complexa.. fins i tot m'atreveixo una mica a classificar, tot i que ja aviso que no em convencen ni a mi pk és per seguirli el joc al nonell...

-factors externs al teu entorn

--desgràcies/fortuna d'altri (pobresa al món, el noi que li ha tocat la loto i podrà ajudar la seva germana paralítica)

--elements exteriors al teu entorn però que t'identifiques (el barça, el tibet que es vol independitzar (encara que sigui per altres motius, jo m'hi identifico, jo, personalment), etc. aquí hi incloc per exemple el canvi climàtic)

-factors del teu entorn

--amics
---piques/converses agradables
---paranoies sobre que ja no t'estima
---desgràcies / fortuna per di algo, notes i parella
--família
--etc (encara que no gaire més lluny, la llista seria clarament finita)

-factors propis
--notes
--carbasses amoroses / felicitat amorosa
--diners
--en definitiva, l'autoestima, l'egoisme i la reflexió influirien molt aquí dins

Bé, com pots veure, no m'he deixat tantes coses, pensa que creiem que la nostra vida és molt complicada però en realitat, normalment cada dia és gairebé igual que l'anterior... vull dir que potser tinc una conversa interessant amb el trepat a classe i després m'emprenyo pk m'he tacat la samarreta, però l'endemà el trepat fot un comentari k em toca els collons i trobo un llapis k avia perdut (ho sento per utilitzar el trepat i per l'estupidesa dels exemples, però va més o menys així jo crec...)
Amb això no dic que:
dia 1>> trepat +1 / samarreta -1 = 0
dia2>> trepat -1 / llapis +1 = 0

sinó que a l'ampli moral de sensacions, el que no ho aporta una aporta algo semblant una altra, m'entens? Ara m'explico millor amb això, que he hagut d'editar i escriure el paràgraf perquè semblava que em contradís

Ara bé, aquí tenim classificats els motius per ser o no feliços, i segons tu podríem sumar-los tots i santes pasqües oi? Jo crec que la mitjana no serviria de res, sí que m'agrada el que dius de felicitat instantània (que un instant no existeix, per tant, no hi ha ni felicitat ni tristor xD) perquè és bastant cert, ara que no ens serveix de gaire... Em sembla que la felicitat no és una simple mitjana, del dia (tu ho diries en 2D, pla, una sola y per x) jo crec que la felicitat o no és molt més oberta, que no depèn de la simple suma, sinó que és més aviat (superposició no seria la paraula) la coexistència de diversos factors a la vegada. No m'agrada plantejar l'estat anímic d'una persona com felicitat o tristor, crec que un mateix element et produeix amargor, nostàlgia (que és una barreja de felicitat i tristor, però que el resultat al nostre comportament no és de 0, com potser se t'ha acudit) il·lusió (que aporta felicitat però també impaciència, compassió, tendresa, fàstic... i ja paro perquè aquí un dia vaig arribar a la conclusió que ens queden tants sentiments per descriure com sensacions percebem ja sigui a partir dels sentits (una imatge jo crec que es transforma en sensació, encara hi he de pensar més) o dels pensaments.

Ah, una cosa, l'ignorant absolut no seria ni feliç i trist ribera, segons el meu parer és com el nen que acaba de néixer després que hagui plorat per haver-lo tret del seu balneari particular.

Es nota que sou del tecnològic... intentant mesurar la felicitat amb funcions i números, mare de déu...

jo crec que no pot ser... no m'has entès del tot o és un comentari general ?¿? xD

chucky, vale la clasificació general del elements que afecten a la felicitat... pero com saps que trobar un llapis dona +1??? pot donar un valor qualsevol, en funció de la importancia que li donguem a torbar el llapis, i jo penso que que el trepat es piqui amb tu i alhora trobis un llapis, t'importara mes el pique del trepat que el llapis xDD

Tu ets un practic, i ja li busques la utilitat a la felicitat. com que la mitjana no serveix per res?? serveix per saber si "has estat mes temps feliç o infeliç" (evidenment, com que no podem valoritzar la felicitat, no podrem saber la mitjana, igual que en la instantania).

Gran pregunta amb aixo de la nostalgia.. jo crec que en funció de que valorem mes, si la bona estona que vem pasar, o el sentiment de llastima per haver-ho perdut, determinen la felicitat, ja he dit que el estat 0 no es pot aconseguir ni amb el nirvana, amb aquell estat nomes tendiriem a 0.

i si, crec que realment la felicitat es el factor que determina l'estat animic d'una persona.
Et posare un exemple: Avui ens han donat els resultats del examen de física. Hi ha gent, que en rebre el resultat, la seva felicitat ha descendit bastant (contant que d'entrada fossin feliços), i en aquell instant (durada indeterminada), la rabia de la nota (no se si es aquest el sentiment...) ha adquirit un valor negatiu alt, de manera que tota la equació de felicitat ha baixat de valor, pero una hora mes tard, aquelles mateixes persones continuaven essent com sempre, tot i que el valor de la nota no havia canviat, ja no li donaven la mateixa importancia dins l'equació que abans..

Llavors, es veritat que a cada sensació que percebem li hauriem de donar un nom, i que no hi ha noms per totes les sensacions, pero jo crexc que totes d'una manera o altra afecten a la felicitat, es a dir, al estat animic en general.

esperu averme explicat, que estaba fen moltes coses alhora

a vera a vera... http://es.wikipedia.org/wiki/Felicidad Amb això estareu callats un temps XD a llegir!

No, ara no em penso llegir tots els toxoposts sobre la felicitat, quan pugui ho fare i donare la meva opinió, però postejo per apuntar una cosa :

javiribera escribió:

Razlo escribió:

L'ignorant absolut és el feliç complet, pk no hi ha cap factor que inflingeixi en el seu estat d'ànim

Exacte, d'aquest estat se'n diu ataràxia o nirvana, sols que les filosofies que les promulguen no ho fan a través de la ignorància... és tot un misteri.

El Nirvana o Ataràxia no és el fet de que cap factor influeixi en el teu estat d'ànim sinó que es la suprimició total de les emocions, sentiments i estímuls; no és ben be el mateix.

Salut!

Sí que és el mateix: sense emocions, sentiments i estímuls res t'afecta i el teu estat no t'altera, llavors arribes a un estat de pau i tranquilitat.

estat felicitat 0...

pero si realment tafecta pero no ho exterioritzes la felicitat vaira...

si no tafecta, la felicitat es 0 xDD

javiribera escribió:

Sí que és el mateix: sense emocions, sentiments i estímuls res t'afecta i el teu estat no t'altera, llavors arribes a un estat de pau i tranquilitat.

ho sento però SEGUR que quan has estat, per dir, un any, o deu, intentant arribar a aquest estat neutre, i hi arribes, SEGUR però segur que et poses content, però després t'enrabies perquè t'ho has carregat de seguida, i vas calmant la ràbia, però llavors penses i veus que més o menys t'has equilibrat, però és llavors quan t'adones que de nou has aconseguit alguna cosa semblant al nirvana, i per tant, et tornes a posar content...

El nirvana s'aconsegueix sense pensar. Quan no penses no valores cap factor exterior i per tant no t'afecta en l'estat d'anim. seria algo com aquesta cara (sense interpretar sorpresa, interpreteu-hi empanada total si us plau xD)

PD: ara em llegiré això de la wiki, a vere què tal...Ganbatte!!!

ningú no defensa la meva teoria a la wikipedia... almenys a la descripció... suposo que a la discussió de darrere... mira tots els llibres que podríem haver escrit, fliparàs amb el que posa, nonell, llegeix-t'ho, no sé si t'ho havia posat però que hi hagi salts instantanis de felicitat es pot resoldre amb derivades... vull dir que jo suposava que hi hauria algun mètode infinitesimal per a poder calcular això saps?¿

BWno, aquí ve la llista dels llibres que podries (perquè pel que veig, no hi ha cap romàntic per aquí... és tot ciència)

Bibliografía de referencia [editar]

* Finding Flow. The psychology of engagement with every day life. Autor: Csikszentmihaly, Mihaly. Editorial: Basic Books, 1997.
* The Foreseeability of real anti-aging: Focusing the debate. Autor: deGrey, Aubrey D.N.J. Editorial: Departament of genetics. Cambridge, 2003.
* Jacob's ladder. The History of the human genome. Autor: Gee, Henry. Fourth Estate, 2004.
* El fin del envejecimiento. Autor: Kirkwood, Tom. Tusquets Editores, 2000.
* Nuestra Hora Final. ¿Será el siglo XXI el último de la humanidad?. Autor: Rees, Martin. Editorial Critica, 2004.
* Humanidad: Una historia emocional. Autor: Walton, Stuart. Editorial Taurus 2005.
* La hipotesis de la felicidad La búsqueda de verdades modernas en la sabiduría antigua Jonathan haidt. E.D. Gedisa. ISBN 84-9784-152-2.
* Ph. D Authentic Happiness Martin E.P. Seligman, Free Press 2002, ISBN 0-7432-2298-9

Bé, evidentment, només hi ha algunes parts dels llibres aquí... és bastant lleugera la descripció, llegeix-t'ho

nomes puc dir una cosa en veure la cuantitat de teories (que dema amb calma em llegire) sobre la felicitat.


QUE PUTUS AMUS!!!!

nonell escribió:

chucky, vale la clasificació general del elements que afecten a la felicitat... pero com saps que trobar un llapis dona +1??? pot donar un valor qualsevol, en funció de la importancia que li donguem a torbar el llapis, i jo penso que que el trepat es piqui amb tu i alhora trobis un llapis, t'importara mes el pique del trepat que el llapis xDD

Jo ho sento, però en el fons sempre he estat animista. Vaig rebre +1000 punts d'alegria quan em van dir que a algunes tribus de l'Àfrica a tot li donen una ànima i ho respecten... (o no) bé, quan cacen, després fan un ritual expressant a lànima de... l'antílop que és per necessitat, que ho fan, i que els perdoni. Bé, vull dir que jo a tot li trobo alguna cosa diferent a cada altra, m'explico: cada objecte, concepte, imatge, somni, pel·lícula, dia, número, etc., el transformem (segons la meva tesi) en sensació. Aquesta sensació cada cop es va fent més gran a mida que li atribuïm noves experiències, com podria passar amb les persones, i quan les veiem sabem que és el nonell no perquè tingui els cabells rossos i tingui un físic tant comú que pugi ser el 5% de la població, (perdona, estic exagerant, com sempre xD) sinó pk sé que quan es giri farà aquella cara seva amb un somriure d'orella a orella i a lo millor es posarà a riure x una parida... no sé si m'explico... a veure, si jo tinc una escala metàlica i un cop em vaig fotre un hostión amb ella i em vaig trencar la cama, quedarà impregnada potser, insisteixo que és personal, de por, de ràbia, de mal, de repte o autosuperació... (queda a la seva ànima, que no és res més que el que ens aporta com a sentiment, el que ens podria aportar a primera vista en realitat és fruit dels pensaments que ens vénen al cap relacionant les seves propietats amb conceptes, propietats, sensacions, previs...)

A-Molt bé, doncs què passa amb les altres persones, no poden veure l'ànima que ens hem format nosaltres no?
B-Nops. Hi ha una "ànima" de cada cosa per a cada persona (A- i amb els bessons¿? B-suposo que creen o que acaben creant filtres característics i diferents... encara que depèn de què, és igual...)

A-I què passa si et canvio aquesta escala metàl·lica i tu et penses que és l'antiga?¿
B-simplement, res. no importa, gens ni mica... per què hauria de ser important?¿ xD VAle, em defensaré millor, doncs perquè les "cookies" que tenim d'aquell objecte, són el que ens donen la nostra personalització i el que acaben creant la veritable relació entre l'objecte i nosaltres. I què és la percepció sinó una relació entre la realitat i nosaltres mateixos?¿

Bé, demà continuem... (quan llegeixi el teu post portaré ulleres xDDDD)


A si, un simpe incís, el bonus track d'avui, és sobre una qüestió que em vaig plantejar fa temps, abans de començar els emergentismes i els reduccionismes:
Situació:
-el meu germà navega per internet i entra en un xat (paranoia del meu pare, que no hi ha entrat mai el meu germà si us plau, no hi ha tants violadooooors!! XD)
-es troba amb un noi aparentment interessat per... l'ogame, per di algo. I bwno, es van fent amics, s'ajuden i tal, parlen, s'expliquen més anècdotes, parlen de la f1... etc
-resulta que l'altre es fot palles mirant la foto del meu germà, i cada cop que veu que li dirigeix la paraula s'excita (síiiii, exagereeeeeem!!! ) s'està passaaaaanttt (sk em feia ilusió estrenar l'icona jejej)

Doncs bé, la qüestió és, realment importa que sigui un depravat? El més important no és aquell personatge que s'ha creat el pederasta per poder comunicarse am el meu germà?? O pesa més qui sigui en realitat? No us pdeu imaginar la reacció dels meus pares quan els ho vaig plantejar... xDDDDDDDDD
Ara, els vaig deixar ja am un KO total quan els hi vaig di:
-Pare... saps que per molt contacte que hi hagi en un xat, sempre hi haurà una pantalla pel mig??
- ... (silenci, es gira, i comença a parlar am ma mare. Ignorància absoluta contra mí xD)

Nonell escribió:

QUE PUTUS AMUS!!!!

ei, què fas a l'estiu??? Per què no ens tanquem en una cel·la i redescobrim la sopa d'all, però amb molt de mèrit?? xD

El problema seria que no et podries posar moreno... ni jo es clar

putu chuky xDDDD

pro el q pasa es q ia cops q el deprevat pervertit (no se perque em sona harry potra xDD) penja les fotos a la red.. i axo es mes putada xDD

imaginet que tasenyalen pel carrer dient que tan vist a internet en boles.. pues no es per estarne orgullosos, no? (vale alguns si, pro almenys ningu que conegui personalment).

buenu, tornant al tema...

em mola mol la teva teoria sobre l'anima, l'unic que no entenc si aixo te algo a veure amb la felicitat xDD

pro wenu, la teoria molaa molt, pro no entenc com es pot aplicar aquesta teoria en grup. CAda persona, li impregna una anima diferent a la que li impregnen els altres a cada cosa. o sigui, jo quan vegi la escala on et vas trencar la cama, en aquesta escala no li "veuré" la mateixa anima que li veus tu, sino que segurament li veure una estructura solida, y mol currada, i em preguntare el maxim de pes que pot aguantar.. es a dir, no li donare el mateix valor que li donguis tu. D'aquesta manera, la teva teoria no convergeix en res amb la teoria del pobres indis de algunlugarlejano, ya que ells els hi han ensenyat que tot te importancia en aquest mon, i que tot s'ha de valorar, i a aquest valor li diuen anima, pero no crec que tinguin el mateix concepte d'anima que en tens tu, tot i que la idea inicial sembli la mateixa. no?

buenu, ara si que toca dormi una estona


PD: avui house bonisim

demà et responc completament. només dir que sóc animista pel que he dit de l'anima que li creem, però també pk quan ratllo l'escala metàlica am les claus em sento malament pk l'estic fent malbé... em fa pena... quan hi ha una samarreta que fa temps que no em poso, em sap greu i em veig cas obligat a posàrmela... sóc així mira

I la fotu?
...

si tu llegeixes tot te la busco xDD