Futbol, "pan y circo"

Segueixo amb els meus copy&pastes. Si us plau, els comentaris tipus "uy, jo es que amb mes de 100 lletres em marejo", "mho llegire un altre dia", etc. sobren. Gracies.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Los emperadores romanos, que no eran nada tontos, se inventaron aquello del “Pan y circo”. Invento con el que tenían muy contento al populacho, mientras que ellos seguían en lo suyo. Ha llovido mucho desde entonces, pero la esencia se mantiene intacta. Los nuevos emperadores (eso sí, la mayoría presumiendo de demócratas) han encontrado una versión más moderna del asunto, el “Pan y fútbol”, menos cruenta que el circus romano -aunque de vez en cuando cae algún muerto en el césped o en las gradas- pero más rentable desde el punto de vista de los jerifaltes: pueblecitos entretenidos y anestesiados. El fútbol ha venido que ni pintado para semejante menester, gracias a la inestimable ayuda de los modernos medios de (in)comunicación.

¿Es de recibo que en un país la inmensa mayoría del personal no sepa la vida y milagros de los 20 mamones que le sacan los cuartos dirigiendo las empresas más punteras; que no conozca a un solo investigador de esos que nos curan los catarros, la hepatitis o la diarrea; que no tenga ni idea de quiénes manejan en realidad los hilos de su vida… y que en cambio conozca de "pe a pa" las andanzas y miserias de unos tíos que se ponen en calzoncillos para pegarle patadas a un balón en una pradera acotada con porterías? ¿Es de sentido común que los informativos de todas las televisiones dediquen diez veces más tiempo a informar sobre las andanzas, lesiones y tartamudeos de los principales futbolistas y equipos del orbe mundial que a hablar de la realidad política, económica, social o educativa? ¿Entra dentro de la lógica más elemental que todos los días nos enchufen por tierra, mar y aire las declaraciones de los entrenadores y futbolistas de los principales equipos del país, comentando que el entrenamiento ha ido fenomenal, que el próximo partido piensan ganarlo y que dos y dos son cinco?

Algunos califican al fútbol de "plaga emocional" o de "peste delirante". Otros siguen considerando que es el deporte-espectáculo más fascinante. Aunque no ignoran sus lacras que la globalización ha agravado. Porque ésta enardece la pasión por el dinero y valoriza sobre todo los aspectos económicos.

A propósito de la Eurocopa, los patrocinadores (bebidas, ropa deportiva, automóviles, etc.) han pagado más de 400 millones de euros. Y los derechos de difusión por televisión y telefonía móvil, adquiridos por 170 países, se han vendido por más de mil millones de euros. La FIFA dispone de un presupesto superior al de un país como Francia, y espolea el proceso de liberalización económica del fútbol.

Adidas, Nike, Puma y Umbro inundan el planeta con sus mercancías-fetiche: botas, camisetas, balones, fabricados en las zonas más empobrecidas del mundo, por obreros sobreexplotados, y vendidos a precio de oro en los países ricos. Una camiseta deportiva, que cuesta en España unos 75 euros, equivale a tres meses de sueldo de un niño-trabajador de la India. El fútbol deja ver así las contradicciones y las explotaciones que singularizan a la globalización, y sus desigualdades más manifiestas.

Algunos equipos se cotizan ahora en Bolsa como cualquier valor. De modo que lo que está en juego en ciertos partidos, sin que lo sepan los aficionados ni los futbolistas, es el alza o la bajada del precio de la acción del equipo-empresa. Por ambición de lucro, muchos millonarios invierten en clubes de fútbol. Sobre todo de la Liga inglesa. El más conocido es el ruso Roman Abramovich -el ciudadano de menos de 40 años más rico del mundo (13,7 mil millones de euros)-, propietario del Chelsea. O el multimillonario estadounidense Malcolm Glazer comprador, por más de mil millones de euros, del Manchester United. O el también ruso, Alexandre Gaydamak, de 32 años, dueño del Portsmouth. El objetivo de estos inversores es el de aumentar al máximo la rentabilidad. Imitando el modelo del capitalismo deportivo norteamericano.

El mercado, el dinero y la ausencia de escrúpulos están imponiendo en el fútbol la ley del más rico. Aunque -por un mes- la Eurocopa haga ilusión, el patriotismo de las marcas privadas se impone. Así lo determina la tiranía del mercado.

A veces se califica de "opio del pueblo" a la religión para subrayar su función alienante y su vocación de distraer a la gente de la explotación a la que es sometida. El fútbol tiene hoy idéntica función. Por eso la globalización quisiera condenarnos, en cierto modo, a fútbol perpetuo. Para domesticarnos. Para que nunca despertemos de la nueva enajenación.

Original http://espacioantagonista.blogspot.com/2008/06/pan-y-circo.html

JA puc ratllar de la llista el següent:

He llegit un article que ha ficat el xavi





En serio, estic completament d'acord, pero ja he sentit 300000 persones de totes les posicions que canten la mateixa cançoneta, i si no fos el futbol seria una altra cosa, ja que a la població com a massa no li interessa saber gaire cosa, nomes es limiten a anar tirant, i als governants no els hi interesa que se sapiga, aixi que ningú perd re, exepte un petit grup d'incompresos de la societat que son els que reivindiquen aixó.

I sobre aixó de la economització del futbol i tot aixo... que vols fer-hi? El sistema capitalista es el que predomina en el mon, i a la gent li va perfecte, poca gent conec jo que li preguntes si estaria disposada a deixar tot el que té a mans del estat, i que l'estat li dongués, com en un sistema comunista. Si aixó funciona a la vida cotidiana, perque no pot funcionar en el futbol? Es un negoci com un altre, amb la diferencia de que el segueix molta mes gent, pel que es un negoci estrella. En aquest punt és on jo no veig el problema

Un nomes? jaja

Quant a la mercantilitzacio del futbol, be es normal. Es mercantilitza tot, fins i tot la figura de Che Gevara (maxim exemple). Pero no crec que el tema del text sigui aquest, lo mes preocupant es la alineacio que suposa. La critica jo no la veig cap al fubol, ja que hi han molts mes elements igual, com dius tu "seria una altra cosa", sino cap al "aborregamiento". Si aquest esport triunfa tant en aquest sentit, es perque a la gent li agrada. Em fixo en la punyalada i no en el punyal. Instruments mai falten.

PD. A vera quan arreglo el teclat... XD

Estaba a punt d'engegar l'emulador de la N64 quan m'he enrecordat d'aquest post, i perque no sigui dit que em marejen les lletres, he decidit llegir-lo i clar en consonància comentar-lo.

Si, l'orgull m'ha pogut xD

Bé, no "ens anéssim per les branques".

Està clar que si el futbol té tan hipnotitzat a tanta gent no és sinó pel simple fet que agrada, això està clar; el futbol en general agrada i molt a la població.
La principal diferència que li veig al futbol respecte la religió, és que al religió realment era una eina per als "peixos grossos" per tenir controlat al poble (juntament amb altres "eines" de control, evidentment), "Fes el que et dic o la ira divina et castigarà". Però no crec que el futbol fos inventat per alienar el poble de la realitat del món, això ha sigut una cosa de rebot; ningú és culpable d'aquesta situació sinó el poble mateix; són els aficionats al futbol els que demanen que es sàpiga tot sobre els seus ídols, és petició(indirecta, però petició igualment) dels aficionats que es venguin samarretes per 75€; els causants d'aquesta situació no és ni la FIFA ni el govern ni les empreses que es dediquen a la fabricació de la equipació oficial d'algun equip explotant treballadors del sud-est asiàtic per un sou ínfim. Al final tot es redueix al poble mateix; la punyalada ens la fem nosaltres mateixos, i no hi ha manera de lluitar contra això a no ser que per alguna causa la humanitat sofreixi un canvi de mentalitat comú.

Tot i així no podem predir cap a on evolucionarà la societat ni cap a on ens portaran els nostres actes.

Aquesta és la meva opinió.

Salut!

Citación :

La principal diferència que li veig al futbol respecte la religió, és que al religió realment era una eina per als "peixos grossos" per tenir controlat al poble (juntament amb altres "eines" de control, evidentment), "Fes el que et dic o la ira divina et castigarà". Però no crec que el futbol fos inventat per alienar el poble de la realitat del món, això ha sigut una cosa de rebot;

Doncs clar XD No cal posar-se ens conspiranoies xungues. Podem acceptar que la religio sigui "una eina per als "peixos grossos" per tenir controlat al poble" igual que tantes altres coses, pero cap de les dues les va crear un esser malvat, amb objectius perversos. La religio surt de levolucio dels mites per crear dogmes, pero de les societats que no es podien explicar el mon racionalment, pero no de peixos grossos. Igual que el futbol, quatre devots maies que es jugaven qui perdria el cap en honor al seu deu Sol, un dels seus origens, crec. Es simplement el tracte que se li dona una vegada que agrada.

Citación :

objectius perversos

home... què vols que t'hi digui, a la seva manera, els mitjans d'"incomunicació" ja se les apanyen per recordar-nos que ens agrada (bwno lo que és a mi no m'emociona gaire...), que si els cartells publicitaris, que si la tele, el telenotícies, els anuncis, les campanyes agressives, els grans dilemes/crisis/accions de transaccions i dels clubs...

Ja en saben, de recordar-nos que paguen els drets d'emssió, que paguen la publicitat, que es juguen molts bitllets del monopoly amb les compra-vendes...

Jo només dic que sí, el futbol és un esport popular, importat, però popular, però també crec que se li dona massa veu... Sí, ja sé que on hi ha negoci hi ha una empresa, i si és profitós, dues, i si hi ha masses multinacionals, però només que no hi estic gens d'acord... m'agrada molt més la fórmula 1, un esport de competició d'optimització de carburants i neumàtics... bwno, aquí està l'opinió.

El que jo crec es que us fixeu massa en lexemple i poc en la generalitzacio, la idea:

Citación :

Los emperadores romanos, que no eran nada tontos, se inventaron aquello del “Pan y circo”. Invento con el que tenían muy contento al populacho, mientras que ellos seguían en lo suyo. Ha llovido mucho desde entonces, pero la esencia se mantiene intacta. Los nuevos emperadores (eso sí, la mayoría presumiendo de demócratas) han encontrado una versión más moderna del asunto, el “Pan y fútbol”, menos cruenta que el circus romano -aunque de vez en cuando cae algún muerto en el césped o en las gradas- pero más rentable desde el punto de vista de los jerifaltes: pueblecitos entretenidos y anestesiados.

Per la proxima buscare un text mes general, a vera.

pero jo no estic gens d'acod amb aquest fragment. No crec que el futbol sigui un invent per tenir-nos conrolats sino que com a dit algú altre (per aixó de les citacions soc una calamitat ) el futbol a patit una evolució. Si que es veritat que als governants els interessa tenir-nos controlats amb tonteries, per no ficar-nos en temes que no ens incumbeixen, pero no crec que a la població en general li agradi tot aixó. Des de fora, es veu molta pasta i poder, pero des de dintre deuen ser uns merders impresionants. Sempre que algú té molt de poder, te molta responsabilitat, i amb la democràcia encara més. Si el ministre d'economia no controla la pujada dels preus, el partit el fotra fora, perque dona una mala imatge del partit, i li fa perdre vots de cara a les proximes eleccions. Doncs a tota la població, com va dir el ramoneda, no li agrada tenir el poder, perque aixó exigeix responsabilitat, sino que la majoria es limita a viure i poc més, de manera que trobar quelcom per entretenir la població que només es dedica a viure es útil. Que despres hagi evolucionat en un negoci sumament rentable és una altra cosa, que poc te a veure amb la funció del esport inicial.

També m'agradaria afegir una cosa que va afegir el meu tiet en un partit al camp i va dir el següent:

Jo: Si algu ens compra l'entrada per 1000 euros, la venc ja

Ell: Jo no, per a mí venir al camp, no vinc tant a divertirme, sino a desfogar-me, oblidar-me del estres, celebrant-ho si guanyen i emprenyant-me amb ells si perden, per a mí aquesta es la verdadera funció del futbol.

Ara que heu tret el tema, he meditat molt sobre aquestes paraules, i he arribat a la conclusió que en part té molta raó, i coincideix amb la funcio inicial del futbol, desestresar perque no protestin per qualsevol cosa.

Ningu, ni el text ni jo, ni cap tio que pensi, creu que el futbol " sigui un invent per tenir-nos conrolats", mare meva. El van inventar quatre tios per divertir-se i per questions religioses, pero si que s-ha convertit en un element de control i alineacio, el que passa es que el que mes a prop tenim dels nostres nassos es el que menys veiem.

ho sento, soc miop...

xavi, jo parlava del futbol, però el "nucli temàtic" del meu missatge era aquest:

Citación :

Sí, ja sé que on hi ha negoci hi ha una empresa, i si és profitós, dues, i si hi ha masses multinacionals, però només que no hi estic gens d'acord...

es això el que no em mola, que no poguem tenir res sense que ens vinguin quatre encorbatats a treure'ns els diners.

a... pues no, no podem, on es el problema?